Conspiració de Querétaro (Santiago de Querétaro, Mèxic. 9 de septiembre de 1810)

José Mariano Galván va ser un empleat de correus que el 9 de setembre de 1.810 va denunciar la conspiració de Querétaro.

Els principals protagonistes d’aquesta història son Miguel Hidalgo y Costilla, el capellà del petit poble de Dolores Hidalgo y Ignacio Allende, militar de formació, adscrit al cos de dracs de la Reina. Les reunions dels rebels es duien a terme a la casa de José Miguel Domínguez, corregidor de Santiago de Querétaro.

El grup conspirador tenia previst alçar-se en armes el mes d’octubre de 1.810 a San Juan de los Lagos, Jalisco, però van ser descoberts el setembre.

Mentrestant a Espanya hi havia la Guerra de la Independència espanyola. Va ser un conflicte bèlic desenvolupat entre 1808 i 1814 dins el context de les Guerres Napoleòniques que va enfrontar a les potències aliades d’Espanya, Regne Unit i Portugal contra el Primer Imperi francès que volia posar en el tro espanyol al germà de Napoleó, José Bonaparte.

Durant aquella època España era gobernada pel rei “Fernando VII”. Les conseqüencies que es van derivar d’aquesta conspiració va ser l’inici de la Guerra d’Independència de Mèxic.

La independència de Mèxic va ser la conseqüència d’un procés polític i social resolt per via de les armes, que va posar fi al domini espanyol en els territoris de Nova Espanya. La guerra per la independència mexicana va tenir el seu antecedent en la invasió de França a España el 1808 i es va extendre des del Grito de Dolores, el 16 de setembre de 1810, fins l’entrada del Exercit Trigarant a la Ciutat de Mèxic el 27 de setembre de 1821.