Batalla de Tucumán (San Miguel de Tucumán, Argentina. 25 de setembre de 1812)

La batalla de Tucumán va ser un enfrontament armat que tingué lloc el 24 i 25 de setembre de 1812 al voltant de la ciutat de San Miguel de Tucumán, durant la segona expedició auxiliadora a l’Alto Perú en el transcurs de la Guerra de la Independència Argentina.

En aquesta batalla es van enfrontar l’Exercit del Nort comandat pel general Manuel Belgrano i les tropes realistes del brigadier Juan Pío Tristán. Uns volien avançar sobre el nordest argentí i els altres detenir aquest avanç.

Finalment, l’exercit del Nort comandat pel general Manuel Belgrano va vencer a les tropes realistes del brigadier Juan Pio Tristán, que el doblaven en nombre d’homes, detenint l’avanç realista sobre el nordest argentí.

La batalla de Tucumán va ser la victoria més important obtinguda pels exercits patriotes en la Guerra de Independencia Argentina.

Va tenir també consecuències en l’aspecte religiós ja que va accentuar la devoció del poble i el govern del país cap a la Verge Maria a través de la seva advocació com a “Virgen de la Merced”.

Aquest triomf va tenir també importants conseqüencies polítiques per que Belgrano havia guanyat a l’invasor contradint les disposicions del govern i demostrant l’ancert dels opositors.

Aquest conflicte va acabar anys després amb la independència d’Argentina i la delimitació del seu territori.